Viatge a la constel·lació museu 2018

Viatge a la constel·lació museu 2018

Comuniquem-nos!

El viatge a la constel·lació museu ha arribat a la cinquena edició. Els museus de la ciutat de Tarragona han sel·leccionat una peça de la seva col·lecció per reflexionar sobre l’ús  la importància de la comunicació.  L’ésser humà és un animal social i l’acte de comunicar-se és inherent a la seva naturalesa. La paraula, l’escriptura, l’art o diferent ginys tecnològics, han servit i serveixen a les persones  per transmetre tot tipus de missatges, conceptes i emocions.

CAIXAFORUM TARRAGONA

Coltan
Columbita (Fe, Mn)Nb2O6 – República Democràtica del Congo
Tantalita (FE, Mg, Mn)Ta2 O– Rússia
De l’exposició “Experiment any 2100. Què es espera a la terra del futur?”

 

Els perills de la comunicació

L’ús de dels smatphones i les xarxes socials ha provocat, en poc temps, que la comunicació hagi deixat de ser unidireccional, per esdevenir una xarxa. Aquesta democratització de la comunicació ha provocat que els missatges de qualsevol persona anònima puguin tenir un abast global.

Aquesta globalització, però, no està exempta de problemes i la societat de consum hi juga un paper determinant. La sobreexplotació de recursos, com el coltan, que a hores d’ara resulten imprescindibles per a la fabricació de molts aparells tecnològics, ens ha de fer reflexionar sobre com ens comuniquem i quines són les seves conseqüències del consum compulsiu de determinats ginys tecnològics.


MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

Vàlvula Solar AGA, 1950
Vidre, llautó i bronze. Procedent del Centro Técnico de Alcobendas

Incomunicació i aïllament

Els fars han estat sempre unes construccions al servei de la comunicació, senyals que han avisat als mariners dels perills de la costa propera.

Tantmateix els fars van ser durant molt de temps sinònim de  incomunicació per als faroners que se n’havíen de fer càrrec.

A les costes del arreu del mon trobem multitud de fars aïllats que es van convertir gairebé en una presó per als faroners i les seves famílies, obligats a passar llargs períodes de temps en espais molt reduïts, suportant temporals o havent de subsistir amb recursos escassos.

Invents com la vàlvula solar van fer que els fars es poguessin automatitzar evitant així el sofriment de moltes persones.


MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA

Làpida funerària dedicada a Marturia. Segle IV dC
Inscripció, Necròpolis Paleocristiana de Tarragona

Comunicació per l’eternitat

Els romans van ser els autèntics mestres de la comunicació i la propaganda, amb una clara voluntat de deixar-ho tot per escrit.

L’epigrafia (inscripcions sobre pedra) és avui dia una eina imprescindible per conèixer la societat romana i el seu pensament.

Quan és de les inscripcions funeràries del que parlem, l’acció comunicativa pren una altra dimensió, ja que hi ha implícita en el text, la voluntat de preservar la memòria de la persona morta per tota la eternitat.


MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA

Col·lecció de cromos. Final del segle XIX

Comunicació impresa, en sèrie, de masses

Un cromo  no és gaire més que un tros de paper imprès. Tanmateix, és evident que l’acte comunicatiu és present en els aquests petits tresors per diferents motius: transmetien imatges, donaven a conèixer marques o idees i, també, la gent es comunicava a través d’ells amb el joc i l’intercanvi.


MUSEU D’ART MODERN DE TARRAGONA

Inner landscapes 1 (Temple nuclear) 2017
Ramon Cornadó / Béatrice Bizot
Fotografia digital construïda a partir de 3 imatges individuals i ampliada en lona frontlit de 510gr.
Dipòsit radioactiu de la Central Nuclear Vandellòs 1

Comunicació interior. Introspecció i silenci

De la comunicació i el diàleg entre dos artistes i dues disciplines (escultura i fotografia), neix un treball que extremadament suggeridor  que dona a l’espectador múltiples lectures.

La idea de la comunicació és també present en aquesta obra. És tracta d’una comunicació íntima amb un mateix on el silenci juga un paper fonamental. Aquesta introspecció  ha de servia a l’ésser humà  per conèixer quin ha estat, és i ha de ser el seu rol dins l’entorn que l’envolta.


MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE

Xofar. Segle XX. Corn de Carner. Jerusalem

Comunicació litúrgica

De la mateixa manera que les campanes en les esglésies cristianes o el cant del muetzí des del minaret pels musulmans, el hebreus utilitzen el so del xofar per cridar als fidels a participar de la litúrgia. Per als profetes aquest so era també el símbol d’una crida al penediment.

De la mateixa manera el so apareix referenciat en molts textos bíblics com a senyal en els conflictes bèl·lics, ja sigui com a toc d’alerta o com a so  per mitjà del qual es materialitza el poder de Déu. Recordeu, sinó, com cauen les muralles de Jericó després de tocar els corns.


MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA

Anunciació. Atribuït a Jaume Huguet. 1445-1450.
Procedent de l’antic retaule major de l’església de Vallmoll (Alt Camp). Pintura al tremp sobre taula.

Comunicació divina

Igual que l’Hermes grec o el Mercuri romà, l’arcàngel Gabriel ha esdevingut segons la tradició cristiana, el missatger de Déu. Gabriel fou també, pels musulmans, l’encarregat de dictar l’Alcorà al profeta Mahoma.