Viatge a la constel·lació museu 2016

Viatge a la constel·lació museu 2016

Descobrim el paisatge

Per tercer any consecutiu, s’ha pogut observar el fenòmen que té lloc al cel tarragoní una vegada l’any. Es tracta de la constel·lació museu, en la que els participants han pogut descobrir les diferents institucions a partir d’un concepte comú, el paisatge, a des de diferents òptiques completament diferents.

CAIXAFORUM TARRAGONA

Els Encants, Barcelona (1920‐1930), Gabriel Casas
Gelatina de plata. Tiratge modern.
Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1‐5‐N‐5534

caixaforum_casas 3

 

L’altre paisatge

Podem considerar un espai geogràfic com un paisatge pel seu valor estètic, simbòlic, espiritual, històric, identitari, productiu o social. La manca d’aquests valors fa que alguns indrets es converteixin en marginals i siguin invisibles als ulls de la gent.


EL TELER DE LLUM – ESTACIÓ CREACTIVA

Art i Entropia, un cant a la vida i a la creació (2015), Nil Bartolozzi
Esprai, pintura acrílica i retoladors tipus Posca sobre formigó.
Mural original. Estació d’autobusos de Tarragona.

estacio creactiva 3

 

Crear el paisatge

Qui o què crea el paisatge? La natura? Un ens superior? O l’ésser humà? Podem intervenir sobre una porció del territori amb l’objectiu de millorar‐ne les condicions paisatgístiques i de crear un nou imaginari en el supòsit que el propi original s’hagi perdut o banalitzat.


MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

Sense Títol (Moll de Costa des del Tinglado1) (1945‐1960), Joan Baptista Plana i Pujol
Aquarel.la, donació de Joaquim Plana Bernans i Cinta Farnós Vila

mpt_joan baptista_3

Paisatge transformat

Parlem d’un paisatge natural quan la mà de les persones no ha modificat els seus elements, i d’un paisatge humanitzat quan l’element antròpic ha actuat modificant‐ne les seves característiques, afegint a la natura elements propis. El canvi en les característiques naturals del paisatge modifica la seva aparença atorgant‐li nous valors i usos.


MUSEU BÍBLIC TARRACONENSE

Mapa en relleu de Terra Santa (1894), George Armstrong (constructor), Palestine Exploration Fund (editor), Londres

mbt_maqueta_3

 

Paisatge i identitat

Per la població que l’habita, el paisatge no és només l’espai físic que veu i trepitja quotidianament. El paisatge té una gran càrrega simbòlica, espiritual i identitària per a la població local que hi estableix relacions de pertinença o expressions d’identificació. Al llarg de la història han existit pobles sense territoris però que compartien paisatges reals, somiats o viscuts.


MUSEU DIOCESÀ DE TARRAGONA

Taula amb l’Estigmatització de sant Francesc d’Assis (1443‐1448), atribuït a Valentí Montoliu.
Procedent de la Catedral

mdt_taula_3

 

Paisatge exòtic

Moltes vegades valorem el paisatge per allò que té de diferent, d’especial, d’únic. Podem viatjar fins a l’altra punta del món o anhelem fer‐ho per poder gaudir de nous paisatges allunyats de la nostra realitat quotidiana. En un món globalitzat, descobrir nous indrets (ja sigui directament o de forma visual) llunyans a casa nostra és a l’abast de molta gent.


MUSEU D’ART MODERN DE TARRAGONA

Panoràmica amb l’ermita al fons Mont‐roig (1997), Teresa Llàcer
Oli sobre tela, col∙lecció privada

mamt_llacer_3

Paisatge subjectiu

Quan pensem en un paisatge, tots tenim la mateixa visió?  Veuen el mateix una persona que treballa al camp, d’una que viu a la ciutat o és d’una cultura diferent? La paraula “paisatge” apareix en la pintura a principis del segle XVII per designar un fragment de “país pintat”. Amb l’evolució de la pintura i dels diferents corrents artístics, es modificarà també el concepte de paisatge fins arribar avui en dia, en el que el terme pot tenir molts significats. Cada artista té una sensibilitat, una mirada o una actitud diferent davant el paisatge i per tant una manera de representar‐lo totalment personal.


 MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA

Pintura mural amb paisatge fluvial (segles II ‐ III dC)
Pintura fresc, Tarragona, MNAT 45096‐3

MNAT

Paisatge idíl∙lic
Valorem, en primer lloc, un paisatge per la seva estètica, per la capacitat que té de transmetre un determinat sentiment de bellesa i commoure’ns. Tots tenim en l’imaginari el nostre paisatge ideal, aquell que ens agradaria veure sempre des de la finestra de casa. Actualment, en l’estudi del paisatgisme prenen una gran importància els aspectes visuals del paisatge.

 


MUSEU D’HISTÒRIA DE TARRAGONA – CASA CANALS

Paisatge del terrat de la Casa Canals

MHT3

Paisatge històric

El paisatge que percebem és el fruit de la interacció de diversos factors naturals però també humans. L’activitat humana al llarg de la història queda impresa en el paisatge. Aquests vestigis, tangibles o intangibles, confereixen caràcter al paisatge i el doten d’un valor històric.